Bartolomeo Cristofori di Francesco

Bartolomeo Cristofori di Francesco (4 de maig de 1655 - 27 de gener de 1731) va ser un constructor d'instruments musicals italià, que va passar a la història com l'inventor del piano cap allà l'any 1720. Bartolomeo Cristofori va néixer a Pàdua, població que formava part de la llavors República de Venècia. Bartolomeo Cristofori va batejar l'instrument que, ara coneixem com a piano, així: "Clavicembalo col piano e col forte” (Clavicembalo a dulce y fuerte), això és, un teclat on un podia tocar més fort o més fluix cosa que no es podia fer amb el Clavicèmbal, perquè la tecla pinça la corda, com en una pua de guitarra; en canvi, en el piano es pica la corda amb un martellet, cosa que permet fer diferents intensitats de so. Amb l'èxit de l'invent, quan el piano es va comercialitzar, se li va dir, senzillament, "pianoforte", conservant el nom Italià. Després es va abreviar a "piano"encara que a Itàlia fan servir el nom antic encara, però al reves: "fortepiano".

“El noi del pijama de ratlles”

Boyne, John

EDITORIAL EMPÚRIES, Barcelona, 2007 / Ed. Salamandra (castellà)

-BIOGRAFIA DE L’AUTOR:

Escriptor irlandès, John Boyne és conegut principalment per la seva novel El nen del pijama de ratlles, obra que va ser adaptada amb gran èxit al cinema l'any 2008. Boyne començar la eva carrera literària encara en la seva fase com a estudiant al Trinity College de Dublín i va aconseguirpublicar la seva primera novel.la, El lladre del temps, l'any 2000, a més d'aparèixer en diverses antologies de prestigi gràcies a les seves contes i relats curts.
L'èxit li va arribar el 2006 amb El nen del pijama de ratlles, que va aconseguir fer el salt al mercat internacional sent traduït a més de40 idiomes i amb més de 5 milions d'exemplars venuts a tot elmón. L'obra de Boyne s'adreça tant als joves com als adults, participanten iniciatives de foment de la lectura en nens i també en ancians. Boyne, entre altres premis, ha rebut guardons com el CurtisBrown, l'IMPAC, l'Irish Novel of the year i també el Qué Leer a la millor novel estrangera.

-ARGUMENT DEL LLIBRE:

L'acció comença a Berlín el 1942, en plena II Guerra Mundial quan Bruno, un noi de 9 anys i de família benestant alemanya, s'ha de traslladar a viure amb la seva família al nou destí militar del pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no és més que Auschwitz. Allà Bruno s'avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berlín i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret. El protagonista desconeix tot el que passa més enllà de la tanca que observa des de la seva habitació, tot i que veu un munt de gent vestida igual, amb el que ell anomena un pijama de ratlles. Un dia es decideix recórrer tot el perímetre de la tanca i coneix Shmuel, un noi jueu amb qui estableix una amistat. Poc a poc anirà descobrint tot el que passa, tot el que és aquell muntatge i qui ho dirigeix.

-PERQUÈ EL VAIG TRIAR?
El vaig llegir a la Biblioteca de l’ institut perquè no m’agradaven els altres i perquè me'l va recomanar la meva germana. També abans de llegir-lo vaig veure la pel·licula.

-VALORACIÓ PERSONAL:
El llibre al principi és una mica avorrit perquè dona moltes explicacions i es repeteix molt però quan van succeint coses la història poc a poc es va fent més interessant.

-ELS LECTORS:
Crec que a tots els lectors els hi agradaria aquest llibre. Però sobre tot els que els agraden les històries de l’època de Hitler.

EXCURSIÓ A BARCELONA.

El dia 1 de febrer tot segon vam anar a Barcelona d’excursió però no vam anar tot segon a l’hora sinó que ens van separar per classes encara que alguns s’havien de canviar perquè a la seva classe hi havia massa gent i per fer la sortida més rapida, encara que d’aquesta manera no vam poder fer tot lo previst.
Abans de sortir la tutora ens va repartir uns dossiers que, al llarg del recorregut, vam omplir. Quan vam sortir de l’ institut vam anar fins al metro i vam agafar la L2, la lila.

Vam esperar fins a arribar al passeig de Gràcia. Al baixar del metro ens vam aturar la professora en va fer treure el dossier, que abans ella ens havia repartit, i va començar a dictar. No sabíem com posar-nos encara que teníem un suport per escriure era molt incòmode i vam començar a recolzar-nos en les espatlles de l’amic més proper a nosaltres. La professora ens va explicar que el passeig de gracia era un carrer molt important que va fins a la plaça Catalunya.

Quan vam acabar de copiar ens vam dirigir cap a la plaça Catalunya on vam esmorzar. Feia una mica de fàstic menjar en aquella plaça perquè hi havia molts coloms i a sobre alguns nois els feien volar cap a nosaltres.
Vam acabar, però havia persones molt lentes i encara no s’havien menjat l’entrepà i vam decidir caminar una mica per la plaça.

La Dolors ens va presentar la seva filla, Mariona, que va anar explicant, sobretot, coses sobre els estils Romànic i Gòtics, i moltes més coses.

Tot seguit vam anar a visitar una catedral on, a dins, al baixar unes escales hi havia sacerdots enterrats només que aquells lloc estava tancat. A continuació vam anar a el Muse

u d’història de Barcelona on la nostra monitora, Núria, ens va parlar moltíssim sobre l’historia de Barcelona les explicacions les vaig trobar molt interessants i, com va dir la professora, vaig fer preguntes i també vaig respondre a les que feia ella també ens va ensenya dues maquetes de Barcelona. Més tard vam anar a un altre museu però no de visita sinó que vam entrar només per la necessitat de anar al lavabo. La professora ens va cridar l’atenció per cridar però no ho feiem.

Tot seguit vam anar a la catedral de Barcelona i ens van explicar la diferència enter l’art gòtic català i l’art gòtic europeu. Aquesta catedral pertany al europeu. L’art gòtic europeu els edificis són amb molta decoració, hi ha molts vitralls i l’abundància dels arcs puntats, pintures obscures, moltes escultures semblant als humans, els sostres es cobreixen amb voltes de creueria i l’interior és lluminós i colorista.Al costat de la catedral ens vam fixar que al costat hi havia un aqüeducte.

Més tard vam anar a la catedral de sant Jaume aquesta catedral es de l’art gòtic català diferencia de l’altre, en que les estructures no van cap a dalt, també hi ha arcs acabats en punta, però no abunda tant la decoració al seu interior. La part de dalt és plana, i en aquesta església hi ha una terrassa en el sostre, ja que no s’acaba en punxa...

Finalment, vam anar al metro de Plaça Catalunya i vam fer transbord fins a Passeig de Gràcia però no tots vam parar a la mateixa parada sinó que cadascun va baixar a la parada que li anava bé.

TROBEN UN PIANO ON HAURIA TOCAT MOZART

Un mestre constructor de pianos ha descobert a la localitat deBaden-Baden -situada al sud-oest d'Alemanya-, un piano que presuntament va utilitzar el compositor Wolfgang Amadeus Mozart durant les seves estades a Estrasburg.
El descobriment es va produir en forma casual, després que el propietari del piano (el mateix mestre constructor) posés a la venda en una subhasta d'Internet l'instrument, construït el 1775, segons va revelar la ràdio pública Alemanya SWR des del seu estudi a la ciutat de Karlsruhe.
Després de l'oferta de venda per subhasta, un especialista en història de la música va anunciar la seva sospita que el piano va ser utilitzat fa més de 200 anys pel geni musical austríac, possibilitat que actualment està sent verificada per diversos experts.
L'historiador basa les seves afirmacions en les coincidències entre l'instrument descobert i la imatge de Mozart tocant probablement aquest mateix piano en un quadre històric.
L'emissora SWR destaca que, en cas de confirmar aquest supòsit, el piano, que va ser adquirit pel seu actual propietari a mitjan la dècada del '80 en una casa d'antiguitats d'Estrasburg,tindria un valor de diversos milions d'euros.

EL RACÓ PREFERIT DEL MEU COS.

Tinc moltes parts del cos que m’agradaria dir però en especial les que més m’agraden són els meus ulls i les oïdes. M’agrada moltíssim escoltar música i, a la vegada, recordar moments que he viscut i que tornaria a repetir.

M’agraden els ulls perquè sempre m’han dit que són molt bonics, verds i al voltant blau, i sempre una persona sabrà quin estat d’ànim tinc en aquell moment gracies a ells. Puc dir moltes coses amb els meus ulls que no podria dir parlant.

També m’agraden les oïdes perquè puc escoltar música i em podria passar hores i hores escoltant-la, també, perquè puc escoltar les diferents veus i reconèixer a les persones del meu voltant sense haver de mirar.

EL MEU NOM

Em dic Sandra perquè el meu pare em volia posar Alexsandra però a la meva mare no li agradava massa, al final, es van posar d’acord en posar-me Sandra. Crec que van fe bé perquè quan m’aturo a pensar altres noms cap altre m’agradaria, per a mi.

Fa temps vaig cercar per Internet d’on provenia el meu nom i vaig trobar que és d’origen grec, derivat d’Alejandra, i que el seu significat és protectora i vencedora.

A mi m’agrada, només que quan era petita pronunciava molt malament les paraules i sempre que em preguntaven el meu nom deia Zanda i em feia molta ràbia perquè no sabia dir-lo i també es reien de mi. Per sort el logopeda va solucionar aquest problema però quan tenia solucionat el tema del meu nom van començar a fer rimes i com no els sortia res amb Sandra, i això que és molt fàcil, doncs em van preguntar per el meu cognom, Nieto. Encara es riuen del meu cognom però no faig cas, al cap i a la fi, és una cosa molt infantil.

Deu moments de felicitat

1- Quan al matí m’aixeco i baixo les escales i em trobo la llet a la taula que ma mare m’ha preparat per no aixecar-me abans.

2- Al matí, amb tot el fred ficat al cos, vaig a trucar a la meva amiga i entro a la seva porteria que esta molt calenteta.

3- Córrer cap a la meta i escoltar els crits dels meus familiars, companys, entrenador... donar-me consells i ànims per fer una millor marca.

4- Els dijous per la tarda, quan em toca fer, a l’atletisme, un circuit de 45 o 50 minuts, quan estic fen-lo, veure al cronòmetre que només em falta 10 minuts per acabar o que ja he acabat. I trucar a la meva companya per dir-li.

5- Acabar d’entrenar anar al matalàs que hi ha al costat dels vestuaris i posar-me a parlar de manies o sensacions que tenim i adonar-nos de que tenim més coses en comú del que pensàvem.

6- Quan vaig passejant per el carrer i em trobo a algun amic o amiga el saludo i més tard somric.

7- Escoltar música estirada al llit m’entre penso en les meves coses.

8- Estar al Messenger esperant que es connecti i de sobte veure la finestreta de que acaba d’iniciar sessió.

9- Per la nit arribar a casa després de un entrenament i veure el sofà on em puc estirar.

10-Quan acabes un control i saps que t’ha anat molt bé i aprovaràs.